La solidesa de la internacionalització de l’economia espanyola va disminuir el 9,3% al llarg del 2023. Així ho indica l’Índex de Solidesa de la Internacionalització (ISI), elaborat anualment per amec, la comunitat de les empreses industrials internacionalitzades, que avalua un total de 19 indicadors. Aquest índex situa la solidesa de la internacionalització en 6,18 punts sobre 10 el 2023, cosa que, encara que no és un valor negatiu, no havia estat tan baix des del 2014, el primer any en què es va començar a calcular aquest índex.

Aquest descens pronunciat s’explica, principalment, per la contribució negativa de tres indicadors molt sensibles conjunturalment com són l’indicador de les exportacions, el de la inversió estrangera i el d’inversió a l’exterior.

Així mateix, cal parar atenció a altres indicadors com el de Base Exportadora, el d’Exportadors Regulars o el de Diversificació Geogràfica, que no només van disminuir el 2023, sinó que en els darrers 3 anys han patit un descens sostingut.“Les dades mostren que tenim menys empreses que exporten de forma regular, tot i que hi ha un lleuger increment de la diversificació empresarial de les exportacions”, ha explicat el director general de amec , Joan Tristany, que, si bé valora positivament aquesta diversificació, alerta que “la caiguda de l’indicador de base exportadora en els darrers tres anys encén un senyal d’alerta que exigeix ​​la implementació de polítiques enfocades, estables i consistents”.

En una visió més panoràmica, els resultats de l’ISI de l’any 2023, en termes d’exportacions, participació al PIB i diversificació geogràfica reforcen la imatge d’una economia que, encara que sòlida en molts aspectes, “s’enfronta a reptes significatius en termes de consolidació de la seva presència internacional” , assegura Tristany.

Des de la perspectiva de les cadenes globals de valor, Espanya es manté en la integració, com ho demostra l’indicador de cadenes globals de valor. Tot i això, “perquè aquestes dades siguin cada dia millors i per assegurar una integració més segura, profunda i beneficiosa en aquestes cadenes, és crucial promoure la innovació tecnològica i la inversió en sectors d’alt valor afegit” , afirma Joan Tristany. En aquest sentit, elements habilitadors com la inversió pública i els instruments financers es consideren fonamentals per donar suport a la internacionalització.

El director general d’amec també destaca l’essencialitat de la cooperació entre el sector privat i les administracions públiques en la definició d’estratègies que no només millorin els indicadors actuals de l’ISI, sinó que també posicionin Espanya com una de les economies líder al mercat europeu. “Els responsables públics tenen una oportunitat clau de desenvolupar noves estratègies a partir del diàleg amb el sector privat, que, malgrat la seva resiliència a les exigències de mercats i clients, necessita una política pública que contribueixi a revertir la tendència de l’ISI” , assegura Tristany.

L’ISI, índex creat per amec el 2014 i que s’avalua anualment, té com a objectiu recollir de manera sintètica la fortalesa i la robustesa de la internacionalització i observar-ne l’evolució. Tradicionalment, la internacionalització s’havia mesurat separadament a partir d’aspectes com el volum d’exportacions, la diversificació de les destinacions, el nombre d’empreses exportadores o el nivell tecnològic de les exportacions. Però hi faltava una visió global, un índex sintètic. D’aquesta manera, l’ISI avalua un total de 19 indicadors, com ara el nombre d’empreses exportadores regulars i de les implantades a l’exterior, la concentració empresarial i sectorial de les exportacions, les pimes exportadores, la variació de les exportacions, el pes de aquestes al PIB, la quota de les exportacions mundials, la inversió a l’exterior i la inversió estrangera, la diversificació geogràfica de les exportacions i de la inversió, el nivell tecnològic de les exportacions, la variació de preus d’aquestes, la participació en les cadenes de valor internacionals, els instruments financers per a la internacionalització, els establiments a l’exterior, el pressupost públic per a la internacionalització i les barreres a l’exportació.