La congestió de trànsit i la pol·lució de l’aire generen un enorme cost econòmic i en vides humanes, a les quals cal afegir les morts per accidents de trànsit.

La informació digital i les tecnologies de les comunicacions permeten gestionar el trànsit de manera més eficient. Es pretén aconseguir la reducció de contaminants a través d’un ús majoritari del transport públic o més ecològic (bicicletes, motocicletes, cotxe elèctric).

Es reforcen les oportunitats per a les empreses amb sistemes de gestió del trànsit (plataformes, programaris predictius, sensors per a aforament, semàfors, panells informatius, senyals, etc.) – que permetin una gestió «a la carta» del trànsit a una ciutat, amb informació puntual al ciutadà. També s’obren oportunitats enormes per a empreses fabricants d’elements per al transport públic i vehicles elèctrics.

La major part de les ciutats van ser dissenyades i van créixer en la primera meitat de segle XX i van posar l’automòbil al centre. Avui dia la tendència és posar el ciutadà, la persona, al centre. Per això cal fer les ciutats més sostenibles, saludables, segures i habitables.

La limitació dels recursos com l’energia, l’aigua, l’aire net, els materials o l’espai públic marquen una clara necessitat d’un canvi en els patrons de consum, passant del linear al circular, per reduir l’ús dels recursos i les emissions.

Apareixen sistemes per internet per compartir recursos d’allotjament, transport (hi ha un increment en l’ús del cotxe, la motocicleta o la bicicleta compartida) o qualsevol mena d’objectes. D’altra banda, es dona prioritat a la recuperació de materials mitjançant la recerca de matèries primeres secundàries derivades d’un tractament previ dels residus.

Al contrari de l’arquitectura centralista de l’IdC tradicional, en què els sensors són elements passius, l’«edge computing» dota de capacitat computacional els dispositius de la perifèria de la xarxa.

Els sensors recullen informació perquè les dades siguin processades més a prop d’on es creen i evitar que aquesta informació s’hagi d’enviar llargues distàncies, amb el consegüent risc de presentar latències (cosa molt rellevant en les comunicacions entre màquines).

Els dispositius de la perifèria poden ser qualsevol objecte de l’IdC: un cotxe autònom, un sensor mediambiental, una càmera de seguretat o un semàfor, però l’augment en habitatges i edificis automatitzats, i el sorgiment del 5G fan preveure una gran demanda d’aquestes tecnologies.

Les ciutats han estat un dels primers llocs on s’ha aplicat l’anomenat Internet de les Coses, en un concepte de ciutat intel·ligent on han proliferat pilots, però que ha vingut per quedar-se. La incorporació de sensors s’ha multiplicat, per exemple, en el mobiliari.

Així, a més de l’ús tradicional, aquest pot aportar un altre tipus d’informació als municipis i ser un element que ajudi a la gestió de l’entorn urbà d’una manera més eficient i sostenible.

En aquest àmbit se solen destacar les oportunitats per a les empreses de les TIC i sensors. Per exemple, sensors d’humitat que evitin el reg després de ploure, sensors de nivell d’ocupació dels contenidors urbans, sensors que recullen dades climàtiques, de pol·lució, moviment de trànsit, etc. Però no hi ha Internet de les Coses sense «coses», de manera que els elements urbans tradicionals obtenen nous usos que els permeten incorporar més valor. Per exemple, lluminàries amb sistemes LED (menys contaminants) que, al seu torn, actuen de plataforma per incloure sensors o sistemes de càrrega de vehicles elèctrics.

Elements de mobiliari urbà la funció tradicional dels quals havia estat la gestió del trànsit o l’espai públic estan sent utilitzats per a un nou ús: la prevenció d’atemptats o robatoris amb vehicles.

Després de la sèrie d’atemptats produïts en diverses ciutats europees duts a terme mitjançant vehicles que envaeixen l’espai dels vianants o els robatoris a botigues produïts per cotxes que xoquen amb els aparadors, les autoritats públiques i els propietaris d’establiments estan instal·lant jardineres voluminoses i pilons d’alta resistència per impedir el pas de vehicles.

D’altra banda, les ciutats adapten els seus espais i mobiliari a un altre fenomen social que són els «sensesostre» i readapten instal·lacions per evitar la seva presència a les vies públiques.

Els bancs se substitueixen per cadires amb la finalitat d’impedir que les persones «sensesostre» els utilitzin per dormir. La comoditat ha quedat relegada en molts casos al disseny d’elements hostils.