Els riscos mediambientals, socials i geoeconòmics dominaran l’escenari global dels propers anys. Per abordar-los, les empreses necessitaran un enfocament sistèmic que combini tant l’anàlisi a curt com a llarg termini.

L’informe de Riscos Globals el fa el Fòrum Econòmic Mundial a partir d’una enquesta anual adreçada a més de 1.200 experts en riscos globals, experts de l’àmbit acadèmic, empreses, governs, la comunitat internacional i la societat civil. A l’enquesta es pregunta sobre els riscos amb més impacte actualment, a curt termini (pròxims dos anys) ia llarg termini (pròxims 10 anys).

Riscos globals el 2023

Els riscos amb un impacte potencial més gran a escala global el 2023 , segons les respostes obtingudes, són un reflex de les principals preocupacions en l’actualitat:

• Crisi de subministrament denergia
• Crisi de cost de la vida
• Inflació creixent
• Crisi de subministrament d’ aliments
• Ciberatacs en infraestructures crítiques

Riscos globals horitzó 2025 i 2033

Els propers dos anys es preveuen dominats per riscos socials i mediambientals , impulsats per les tendències geopolítiques i econòmiques. Centrant-nos en les respostes provinents de les empreses enquestades, els principals riscos ordenats de més a menys severitat serien els següents:

• Crisi de cost de la vida
• Desastres naturals i clima extrem
• Confrontacions geoeconòmiques
• Ciber-inseguretat
• Danys mediambientals a gran escala
• Erosió de la cohesió social i polarització
• Fracàs a mitigar el canvi climàtic
• Crisi de recursos naturals
• Crisi d’endeutament
• Fracàs d’adaptació al canvi climàtic

El panorama de riscos per als propers 10 anys es manté dominat pel deteriorament dels riscos ambientals, amb els riscos relacionats amb el clima i la natura liderant el Top 10.

Això no obstant, comparat amb els riscos a curt termini, els riscos socials creixen en importància . Aquí trobem regs com ara el deteriorament de la salut mental, el col·lapse dels serveis públics, les migracions forçades a gran escala i l’erosió de la cohesió social.

Crisi del cost de la vida

Posicionat com el risc global més sever en els propers dos anys, el preu de la cistella bàsica ja estava a l’alça abans de la pandèmia. El deute de les llars ha augmentat en certes economies i els tipus hipotecaris han assolit el nivell màxim en més d’una dècada. Tot això podria reduir les despeses en necessitats essencials, empitjorant els resultats de la salut i el benestar de les comunitats.

• Tot i que les cadenes de subministrament globals s’han adaptat parcialment, la relaxació de les polítiques anti-Covid a la Xina podria fer pujar encara més els preus de l’energia i les primeres matèries.
• Tant la manca d’ assequibilitat com de disponibilitat de productes de primera necessitat poden avivar la inestabilitat social i política . La inseguretat pot exacerbar la inestabilitat a països que s’enfronten simultàniament a crisis alimentàries i de deute, com Tunísia, Ghana, Pakistan, Egipte i Líban.
• Hi ha la possibilitat que es produeixi una crisi de subministrament d’aliments el 2023, amb la continuació de la guerra a Ucraïna, l’efecte retardat d’un augment dels preus dels fertilitzants l’any passat i l’impacte de les condicions climàtiques extremes a la producció d’aliments a regions clau.

Recessió econòmica

La complexitat de la dinàmica inflacionària està creant un entorn polític desafiador, tant per al sector públic com per als bancs centrals, atesa la combinació d’impulsors del costat de la demanda i l’oferta.

• Es pronostica que el creixement global es desaccelerarà el 2,7% el 2023 , amb un terç de l’economia mundial enfrontant una recessió tècnica liderada pels mercats avançats.
• Els governs i els bancs centrals caminen a la corda fluixa entre la gestió de la inflació sense desencadenar una recessió perllongada i evitar una crisi del cost de la vida, alhora que atenen a deute històricament elevat.

Confrontació geoeconòmica

Davant les vulnerabilitats subratllades per la pandèmia i la guerra a Ucraïna, la política econòmica, especialment en les economies avançades, es dirigeix ​​cada cop més cap a objectius geopolítics .

• La recerca de l’increment de l’autosuficiència en productes estratègics clau, així com de la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, s’han traduït mesures que fan augmentar la competència entre els blocs globals: sancions, guerres comercials, controls d’exportació sobre tecnologies clau i propietat intel·lectual, restriccions sobre empreses que treballen amb empreses estrangeres designades, selecció d’inversions sortints, etc.
• Les ramificacions financeres i tecnològiques d’aquesta confrontació geoeconòmica poden ressaltar més vulnerabilitats, portant els estats a reduir altres interdependències en nom de la seguretat nacional i la resiliència els propers anys.
• Unes cadenes de subministrament més curtes poden augmentar l’exposició a riscos concentrats geogràficament, com l’escassetat de mà d’obra, els disturbis socials, les pandèmies i els fenòmens meteorològics naturals.

Pausa de lacció climàtica

Les tensions geopolítiques i les pressions econòmiques fan poc probable que l’impuls general per a la mitigació del canvi climàtic s’acceleri ràpidament els propers dos anys.

• Els responsables polítics s’enfronten cada cop més a la disjuntiva entre seguretat energètica, assequibilitat i sostenibilitat . Per exemple, la UE va gastar 50.000 M€ en infraestructura i subministraments de combustibles fòssils i alguns països van reiniciar les centrals elèctriques de carbó.
• Aquests desafiaments, en el context d’un panorama econòmic de deteriorament i de costos d’insums inflats, poden posposar les inversions en mètodes de producció més ecològics, particularment en indústries més pesades i “brutes”.

Polarització social

Les divisions econòmiques i socials es tradueixen en divisions polítiques , plantejant un desafiament tant per als sistemes autocràtics com per als democràtics.

• La creixent polarització està contribuint al declivi de les democràcies . La proporció de la població mundial que viu a països autocràtics va augmentar del 5 % el 2011 al 36 % el 2021.
• La desinformació és tant un accelerador de l‟erosió de la cohesió social com una conseqüència. Amb el seu potencial de desestabilitzar la confiança en la informació i els processos polítics, ha esdevingut una eina per propagar creences extremistes.

Mirant endavant: és possible l’anticipació?

La confluència de les crisis actuals distreu l’atenció i els recursos dels riscos globals que es poden convertir en les crisis del demà. La sobrepriorització dels desafiaments actuals ens pot portar a un cercle viciós on els recursos són absorbits per la gestió de les crisis, en lloc de ser dirigits a la preparació per a riscos futurs.

Els enfocaments defensius, fragmentats i orientats a les crisis són miops i sovint perpetuen els cercles viciosos. Els nivells d’incertesa més grans ens han de fer canviar l’enfocament del que és probable cap al possible per garantir que la preparació davant dels riscos abordi l’abast complet dels possibles impactes.

Per millorar la previsió de riscos globals cal una visió i enfocament sistèmic . Els riscos més influenciats o exposats a altres riscos seran els més difícils de controlar, mentre que aquells que exerceixen una gran influència sobre les dinàmiques de la xarxa s’haurien de prioritzar com a punts clau d’intervenció.

Els desafiaments complexos no es poden resoldre únicament mitjançant la presa de decisions a curt termini i, tanmateix, el pensament a llarg termini per si mateix és insuficient davant de les crisis que s’estan desenvolupant actualment.

Els líders empresarials han d’adoptar una visió dual que equilibra la gestió de les crisis actuals amb una perspectiva a més llarg termini . Les accions preses per abordar els desafiaments actuals han de, com a mínim, evitar exacerbar els riscos futurs. I, a la inversa, moltes accions a curt termini també poden actuar com a estabilitzadors a llarg termini.

La majoria dels riscos globals estan fora del control directe de qualsevol entitat del sector públic o privat. A mesura que els riscos s’entrellacen cada cop més, l’anticipació s’ha de convertir en una responsabilitat compartida entre els governs, les empreses i la societat civil, aprofitant-ne els punts forts respectius.

més informació

World Economic Forum. Global Risks Report 2023

https://www.weforum.org/reports/global-risks-report-2023