El Govern de Catalunya està iniciant les converses amb els agents socials (Foment de l'Treball, Pimec, i els sindicats UGT i CCOO) per definir el nou Pacte Nacional per la Indústria. El nou pacte rellevarà el signat al juliol de 2017, que comptava amb un pressupost de 1.835 milions fins al 2020. A Catalunya li agrada definir-se com a motor econòmic, i si ho és, és gràcies a la seva indústria. De 2001 a 2021 el pes de la indústria en el VAB s'ha reduït 7,1 punts percentuals, fins al 19,8%. Ja fa temps que veiem com la indústria i el país no poden viure només de la nostàlgia de temps passats.
Ara ens trobem en un moment clau. En l'actual escenari de profunda transformació de la indústria, es presenta la gran oportunitat dels fons europeus. Tenim la sort de mantenir suficient coneixement i teixit com per aprofitar aquest impuls que, ben desenvolupat, ens conduirà en la bona direcció. Però hem de fer-ho bé per guanyar competitivitat, perquè altres sí que ho faran. És imprescindible anar ben dirigits des d'un principi i no perdre el rumb. Ja hem vist que qualsevol possibilitat de pacte sense una dotació pressupostària per intentar impulsar la inversió privada no serveix de res. Però més que centrar-nos en el que no ha funcionat, hem de dirigir des d'un inici la mirada cap el que sí va bé. I tenim un clar exemple molt a prop. Fa tan sols una setmana, i després de gairebé un any de deliberacions amb tots els agents econòmics, el Govern Basc ha aprovat el Pla de Desenvolupament Industrial i Internacionalització 2021-2024. Un programa que compta amb un pressupost global de 4.106.000, 1.642 dels quals s'invertiran aquest mateix any. el pla té un objectiu clar: que la indústria abast al País Basc un pes de el 40% de l'PIB, centrant-se en la transformació i la reconversió cap a la indústria 4.0. Redoblar la potència fabril, però no de qualsevol manera, sinó segons els estàndards que imposen les noves transicions: la digital, la mediambiental i la demogràfic-social. En la mateixa línia que defensa amec en el seu moviment Positive Industry, en una aposta no per qualsevol indústria, sinó per aquella compromesa en un progrés compartit.
Veiem, així, com al País Basc es parteix d'un objectiu clar Assolir el 40% de l'PIB- després del qual s'han definit les accions necessàries. I un cop detallades aquestes accions imprescindibles per a fer-ho possible, s'ha destinat finalment el pressupost necessari per fer-ho realitat. La indústria a Catalunya ha de fer un salt per ser de nou motor econòmic. Hem de tenir-ho molt clar des d'un inici per dissenyar la nova política industrial. El mateix que els fons europeus no són tant per salvar, sinó per transformar.
